LA RUTA DE LA MEMÒRIA
II República espanyola
LA RUTA DE LA MEMÒRIA
II República espanyola
INTRODUCCIÓ
La proclamació de la II República espanyola suposà la introducció de profunds canvis en la nostra societat, alguns dels quals encara vigents. El primer i més notable va ser el de l’aprovació de la Constitució de 1931, un nou marc jurídic que introduïa una solució democràtica al règim polític de l’Estat, alhora que impulsava nous mecanismes d’administració i govern, així com l’adquisició de nous drets i llibertats ciutadanes.
Durant el període constitucional de la II República es donaren diversos esdeveniments que contribuïren a augmentar la inestabilitat política i la crispació social. Aquesta situació desembocà en un deteriorament de l’ordre públic que es va fer notable a partir de 1934, amb un clima cada vegada més conflictiu i on les situacions de violència es multiplicaven al llarg de l’Estat. Aquesta situació culminà amb el colp d’estat, al juliol de 1936, per part de les forces armades contra el govern de la República, que donaria inici a un dels successos més tristos de la nostra història, la Guerra Civil espanyola i la posterior dictadura del general Francisco Franco.
En el context local de Xàtiva, aquest període va deixar una sèrie d’empremtes que ens ajuden a comprendre com es van viure els esdeveniments, des de la proclamació de la II República fins a la posterior repressió franquista. Al llarg d’aquesta Ruta de la Memòria visitarem alguns dels indrets més rellevants del conflicte i aprofundirem en els seues conseqüències i en com afectaren la vida dels xativins i xativines.
Arxiu Municipal de Xàtiva
L’edifici en el qual s’ubica actualment l’Arxiu Municipal va ser originalment l’església del convent dels trinitaris de la ciutat, fundat en l’any 1259. Durant la II República fou un dels espais públics més importants per a la societat xativina, en establir-se ací el Casino Republicà.
Sant Domènec
L’exconvent de Sant Domènec s’utilitzava com a teatre municipal. Durant el període constitucional, aquest edifici va ser el principal espai per a la divulgació de postures polítiques i socials. Un autèntic focus d’expressió i intercanvi d’idees on normalment es realitzaven les campanyes polítiques i els mítings.
Sant Agustí
L’exconvent de Sant Agustí va ser l’edifici escollit durant el govern de la República per a albergar la Casa de la Ciutat. S’hi va situar la seu de l’últim govern legítim de la República, així com el jutjat municipal.
Església de Sant Francesc
L’antic convent de Sant Francesc, més tard reconvertit a quarter militar, va ser un dels llocs més conflictius durant el començament del colp d’estat, atés el seu caràcter militar.
Aixopluc
Aquesta escultura, erigida en 2006, testimonia un dels fets més luctuosos que han marcat la història de Xàtiva, el bombardeig de l’estació de ferrocarril, el 12 de febrer de 1939, on moriren unes 150 persones. El seu autor, Miquel Mollà, ha volgut transmetre la idea de refugi mitjançant les dues ales que s’obrin i on les persones visitants poden interactuar amb l’obra i sentir la seua protecció.
En defensa de la vida
Aquesta escultura d’Inmaculada Abarca pretén homenatjar tota aquella ciutadania xativina que va ser represaliada després de la Guerra Civil espanyola. L’escultura tracta de recordar les més de 80 persones que van lluitar i morir afusellades per defensar el govern democràtic de la República i els seus valors.
Patrocinio Camús
Durant una manifestació proamnistia per a les persones preses polítiques celebrada a Xàtiva a l’abril de 1931, Patrocinio Camús va sol·licitar portar la bandera republicana, i així va quedar consagrada com a símbol del republicanisme femení a Xàtiva.
Antiga presó
En la presó del partit de Xàtiva van ser castigades les xativines i els xativins defensors del govern de la República. Es tracta d’un edifici construït al segle XVIII com a quarter d’invàlids. Al segle XIX es va convertir en presó del partit fins que va ser enderrocat ja en la segona meitat del segle XX per a construir l’ambulatori de la ciutat, hui reconvertit en centre d’especialitats.
Refugi antiaeri del Trinquet
Un dels vestigis més interessants de la violència de la guerra són els refugis antiaeris. Aquest és el més important dels que es van construir al municipi. En el cas de Xàtiva, es van construir pocs refugis, ateses les seues característiques orogràfiques i la seua formació urbana, les quals permeteren aprofitar espais naturals com a refugis, així com habilitar soterranis particulars a les pròpies cases. No obstant això, es conserva documentació que ens parla del procés de construcció d’aquests espais, dels quals resta com a únic exemple aquest.
Monument a les persones deportades a Mauthausen
En 2018 es va inaugurar aquesta escultura que recupera la memòria de les persones deportades al camp de concentració de Mauthausen, on van estar recloses la majoria de les persones deportades espanyoles i on en van morir quasi cinc mil. El seu autor, Alfredo Moral, ha volgut representar la ruptura de les vides d’unes persones joves que deixaren la seua família i la seua vida, convençudes que l’única resposta possible era la defensa de la llibertat i el progrés contra el feixisme.
Cementeri
Al cementeri de Xàtiva es té constància de l’existència de dues fosses comunes. La primera d’aquestes està ocupada per les persones que van perdre la vida al bombardeig de l’estació de Xàtiva i que mai van ser reclamades pels familiars, molts d’ells desconeixedors del final que havien tingut els seus éssers estimats. En l’altra fossa comuna no identificada romanen les restes d’aquelles persones que van morir com a conseqüència de la defensa del govern legítim de la República.
