Una passejada idònia si es disposa de temps, lluny del tràfec urbà. Abraçats per les antigues muralles que protegien la ciutat, podem pujar fins al Castell per l’espai on en altre temps hi hagué la població ibèrica, romana, visigoda, musulmana i cristiana. Començant pel mirador del Bellveret, que ofereix unes panoràmiques esplèndides de la Xàtiva actual, el recorregut convida a visitar amb tranquil·litat llocs com les ermites de Sant Josep i de Sant Feliu, interessants restes arqueològiques i diferents construccions de les muralles.

Bella vista: belvedere. En el Bellveret es tanca l’antic perímetre emmurallat. Des d’ací es pot gaudir d’unes inoblidables vistes de Xàtiva i els voltants. Des de 1992 hi ha instal·lada l’escultura Arc Daurat, de Manuel Boix, homenatge a l’esport autòcton de la pilota valenciana.

En l’àrea que encerclava la primera línia de muralles es troba el parc arqueològic, entre les ermites de Sant Josep i Sant Feliu. En les excavacions de 1991 es trobaren les restes d’un palau islàmic del segle XII, ara visibles. Té la planta d’estil almohade, amb quatre àrees ben delimitades: la domèstica, la noble, la dels convidats i el pati.

“En la costera del Castell, i a la mateixa alçada que l’ermita de Santa Bàrbara i un poc més elevada que la del Salvador o les Santes, entre ambdós ermitoris, apareix la de Sant Feliu, envoltada de garroferes i figueres paleres, en un lloc que domina la ciutat, entre les ruïnes de la desapareguda Saetabis romana i visigòtica”.

Carlos Sarthou – Guía gráfica de Játiva – 1930

Testimoni de l’antiga indústria de la neu desapareguda el segle XIX, aquesta impressionant cava es va restaurar fa uns anys. Ací s’emmagatzemava la neu per a la posterior distribució, provinent de les caves que posseïa la ciutat a la serra de Mariola. Fou construïda entre els segles XVII i XVIII.

És l’única torre conservada de la muralla de ponent. D’origen gòtic, com manifesta la porta dovellada, ací començava el camí de Castella que continuava per l’actual camí de la Bola.

És la torre més oriental de la muralla de llevant, situada al vèrtex de la muntanya, des d’on cada dia s’observa el sol ixent. D’estil almohade, la restauració integral finalitzada a començament d’aquest segle li ha retornat l’esplendor original. S’ha documentat l’inici de la construcció, l’any 1201.

Aquest llenç de la muralla s’estén des de l’extrem de la imponent Penya Roja fins a la torrassa de la Pólvora, al final del carrer Carners. Limitava l’antic convent de Montsant intramurs amb el de Sant Onofre el Vell, extramurs.

Aquesta muralla conserva la torre de l’Almetla i més amunt, abans d’arribar a la cova dels Coloms, la porta per on devien entrar els traginers que portaven la neu des de les caves de la serra de Mariola fins a la Nevera.

La costera del Castell compta amb una flora singular i endèmica, objecte de nombrosos estudis botànics que començà Cavanilles amb les Observacions. L’any 1999 es va declarar formalment Microreserva de Flora. Les espècies més destacables són l’orella de ratolí (Sarcocapnos Saetabensis, a la imatge), l’ull de perdiu (Silene Diclinis), la rogeta de penya (Saxifraga Corsica) i la boqueta de gos (Chaernorhinum Origanifolium). Es poden observar especialment als voltants de les muralles de ponent, la Nevera i la cova dels Lleons.