La Setmana Santa de Xàtiva és una de les més importants de la Comunitat Valenciana i una de les més antigues. La ciutat compta amb una Germandat de setze confraries, així que parlem d’una festivitat amb gran participació que aglutina en el seu si moltes persones de la ciutat i de la comarca que intervenen directament. Es tracta d’una manifestació religiosa amb un alt valor cultural i patrimonial, recentment declarada Festa d’Interès Turístic Provincial.

Els seus orígens es remunten a finals de l’edat mitjana. Però, als arxius municipals es va perdre tota la documentació anterior a l’any 1707 cremada en l’incendi de la ciutat. Tot seguit, durant el segle XVIII, la Setmana Santa assoleix el seu màxim esplendor. Segons documents de l’època, es troba entre les més destacades de tota l’àrea mediterrània.

Durant la Setmana Santa els carrers de la ciutat congreguen nombroses persones que s’acosten per contemplar les processons, de solemnitat colpidora i dipositàries d’un ric patrimoni històric, artístic i religiós. La Confraria de la Sang és la més antiga de la Setmana Santa xativina, amb orígens en el segle XIV, i una de les més antigues d’Espanya.

L’Eccehomo i Nostra Senyora de la Soledat són els protagonistes d’una de les processons més conegudes: la de les Cortesies o l’Encontre que se celebra el Dimecres Sant.  La imatge de Nostra Senyora de la Soledat ix de la Col·legiata, i la de l’Eccehomo de l’església de Nostra Senyora de la Mercè. Les dues comitives es troben, a mitjanit, enfront de l’església de Sant Francesc. També destaca el viacrucis públic organitzat per la Germandat.

Els passos, les imatges que treuen les diferents confraries, són un element artístic molt notable de la Setmana Santa xativina. Compta amb nombroses imatges de molta antiguitat i valor, en la construcció de les quals participaren els millors especialistes de l’època.

Algunes de les imatges s’han atribuït al valencià Josep Esteve i Bonet, destacat escultor neoclàssic especialitzat en imatgeria religiosa. Malauradament la pèrdua dels arxius municipals en l’incendi, la dispersió dels documents dels convents de la ciutat després de la desamortització i la destrucció de patrimoni religiós el 1936 han complicat la recerca documental sobre aquesta festivitat.

En la celebració de les processons religioses, en el moment més important de l’any litúrgic cristià, és present de manera destacada la música. A banda de les bandes de tambors de cada confraria, que imprimeixen solemnitat en l’ambient amb el seu so compassat, participen les dues societats musicals xativines. La Primitiva Setabense i la Nova de Xàtiva han editat conjuntament dos treballs d’alt valor artístic titulats Marxes Proccesonals, amb una recopilació de les peces que sonen pels carrers de la ciutat en Setmana Santa. Entre elles troben la Marxa fúnebre núm. 3 d’Atilio Bruschetti, músic italià que va residir a Xàtiva en començar el segle XX. Carlos Sarthou, en la dècada dels anys 30 del segle passat, la rememorava en la Datos para la historia de Játiva:

“Laments musicals; notes tristes esquinçades d’una marxa funeral evocadora […] en la trista soledat d’una nit sublim de Divendres Sant”.