Un dels vestigis més interessants de la violència de la guerra són els refugis antiaeris. Aquest és el més important dels que es van construir al municipi. En el cas de Xàtiva, es van construir pocs refugis, ateses les seues característiques orogràfiques i la seua formació urbana, les quals permeteren aprofitar espais naturals com a refugis, així com habilitar soterranis particulars a les pròpies cases. No obstant això, es conserva documentació que ens parla del procés de construcció d’aquests espais, dels quals resta com a únic exemple aquest.

El refugi de Sant Jordi – Trinquet té una estructura longitudinal amb un espai final més ampli. Actualment, amb les modificacions modernes de la urbanització d’aquesta zona, no es conserva el primer tram, l’accés, que devia estar 10 o 15 metres més al nord.

Es tracta d’un túnel de 80 metres conservats, excavat a la roca, amb un lleuger pendent ascendent cap a l’interior. Aquest túnel, que comptava amb un enllumenat elèctric del qual queden alguns dels ancoratges del cablejat, acaba en un espai cilíndric de cinc metres de diàmetre i una alçària de més d’11 metres. Es desconeix en quin moment es va enfonsar la cúpula superior, la qual quedava un poc per baix de la superfície exterior. La sala final disposa d’un banc corregut ajustat a la planta circular on podien descansar les persones allí refugiades.

INFORMACIÓ

REFUGI ANTIAERI DEL TRINQUET

Plaça de Sant Jordi – Plaça del Trinquet