A la darreria del segle XIV els Borja tenien una capella funerària en aquesta església, que per la seua ubicació en la zona aristocràtica es va convertir en panteó de part de la noblesa. Hi van ser soterrats Catalina de Borja, germana de Calixt III, els avis de Roderic de Borja i altres parents. El 1470 les restes va ser traslladades a la Col·legiata.

És el carrer més senyorial i històricament un de les principals, amb palaus urbans, residències de la noblesa local i uns quants convents. Ací van tindre la casa natalícia les principals famílies nobles, com també la tenia el Duc de Gandia, on es conta que va viure Pere Lluís Galcerà Borja, germà de Sant Francesc de Borja i últim Gran Mestre de l’Orde de Montesa.

Fundat el 1325 per Na Saurina d’Entença, vídua de Roger de Llúria, forma un conjunt d’estil gòtic-mudèjar. Fou el més ric i fastuós de la ciutat, on Beatriu de Borja va ocupar el càrrec d’abadessa. Actualment conserva el refectori i dormitori medievals, reformats en els segles XVII i XVIII.

Quan es va construir, l’últim terç del segle XV, Calixt III era a penes un xiquet. És una de les escasses fonts gòtiques que se conserven a Espanya. Amb copa octogonal, alterna els escuts de la ciutat i del Regne, que originalment eren policromats. A la plaça es troba també l’esplèndida porta de l’antic convent dels Trinitaris, únic vestigi del mateix.

En la plaça d’Alexandre VI, dita dels Borja en l’època medieval, es troba la casa on ja vivia la cèlebre família el 1378. Ací va nàixer Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, com recorda una placa. Va pertànyer a la família durant generacions posteriors. A mitjans del segle XV va ser reformada.

D’estil gòtic de conquesta, es va construir a mitjans de segle XV. Roderic de Borja, futur Alexandre VI, va ser batejat al temple el 1432. Consta d’una sola nau amb tres arcs diafragmàtics i un enteixinat mudèjar. A la darreria del segle XVII va ser sotmesa a una reforma barroca.

Aquest retaule ceràmic, d’estil rococó, va ser fet per iniciativa popular en el segle XVIII. Representa xativins il·lustre reals i imaginaris, sobretot religiosos, com els dos papes Calixt III i Alexandre VI. Decora la façana de la Casa Artigues, notable família local de farmacèutics.

En l’atri de la façana principal es troben les escultures en bronze dels dos pontífexs Borja, realitzades per Octavio Vicent. Ací va ser batejat el papa Calixt III, qui va manar construir la capella dels Borja que posteriorment va ser aterrada. En el museu col·legial es troben nombroses peces relacionades amb els Borja, com el Retaule de Santa Anna o de Calixt III, el Calze de Calixt III, o la Custòdia Major del Corpus, també anomenada d’Alexandre VI.

Construït en el segle XV, era la seu de l’ardiaca de la Col·legiata, càrrec que sempre va ostentar un canonge de la Catedral de València. Sobre la noble porta dovellada hi ha l’escut de Calixt III i altres dos escuts de la branca Borja-Oms, que podrien pertànyer a Roderic o Cèsar Borja, arquebisbes de València.

El gòtic flamíger va tindre una presència significativa a Xàtiva, amb la capella que el papa Calixt III va manar construir en la Seu. La capella, segles després, va ser aterrada. Testimoni de tot això són les belles restes que conserva el Museu, entre les quals la clau de volta i la mènsula de l’àngel, que sosté l’escut de la destacada família.

Va ser utilitzat com a presó d’Estat, de l’antiga Corona d’Aragó. En el segle XVI fou empresonat i executat Dídac de Borja, germà de Sant Francesc de Borja, acusat d’un assassinat emmarcat en les bandositats nobiliàries pròpies de l’època.