Situada en l’exterior del Portal de Cocentaina, es va fer per a substituir l’abeurador existent, que era la famosa Pica islàmica del segle XI retirada i traslladada a la Casa de la Ciutat el 1788. No obstant això, la nova font mural no s’acabà fins l’any 1806, en estil neoclàssic, amb un gran mascaró central i dotze dolls a cada costat. Cent anys després va ser restaurada per l’arquitecte José Acuña, que va convertir en rectes els cantons de la tassa.

Presideix la Plaça de la Trinitat, en un dels llocs amb més encant del nucli antic, i és una de les escasses fonts gòtiques que se conserven en la Comunitat Valenciana. Data del darrer terç del segle XV, amb copa octogonal, i alterna els escuts de la ciutat i del Regne que inicialment eren policromats.

En la plaça de Roca degué existir una font reial, almenys des de 1422, quan es va construir el nou canal d’aigua Santa. L’actual es va fer el 1841.És de planta central amb una tassa allargada d’extrems semicirculars i un arbre de pedra de forma hexagonal, clarament gòtic, sens dubte aprofitat de la font antiga.

Moltes de les fonts van haver de renovar-se com a conseqüència de la seua antiguitat i mal estat, com va ocórrer amb la Font Reial de Sant Francesc. Es troba a la plaça homònima i apareix citada en el Llibre de Repartiment de la Séquia de Bellús de 1860. Va ser reconstruïda el 1764 pel picapedrer Marcos Piqueres, en estil barroc. Sobre la copa hi ha una imatge de Sant Francesc que substitueix l’original, desapareguda a la darreria del segle XIX.

Font de planta central, pensada perquè el bestiar abeurara en la tassa i les persones begueren dels quatre dolls. Data de mitjans del segle XIX, quan es va entallar per ser col·locada a la plaça de la Bassa, des d’on es va traslladar a la ubicació actual el 1972.