La Fira de Xàtiva, o Fira d’Agost, se celebra per privilegi de Jaume I des de l’any 1250. Durant uns dies Xàtiva es converteix en capital d’una extensa àrea d’influència i els seus carrers són un riu de gent arribada de tot arreu. La inauguració, i la clausura, són tot un esdeveniment que se celebra amb nits de brillants espectacle.

La Fira té lloc entre el 15 i el 20 d’agost. En cinc dies en els carrers i places de Xàtiva se combinen atraccions de fira, parades comercials i activitats culturals. La presència de bestiar, motiu original de la Fira, ha passat a un segon pla. D’entre les inacabables activitats destaquem les tradicionals albaes, el clàssic trofeu de de motociclisme, en circuit urbà, el cicle de teatre infantil o el recuperat Festival de la Cançó.

En els seus orígens medievals la Fira es va dedicar, principalment, a la compravenda d’animals. Malgrat que la seua importància comercial ha baixat notablement, la ciutat ha sabut conservar la Fira del Bestiar. Multitud de ramaders acudeixen puntualment cada mes d’agost, i concentra l’interès de milers de visitants.

Ofereix una de les estampes més típiques de la Fira, el concurs de Tir i Arrossegament. Es tracta d’un esport autòcton valencià, que consisteix en la cursa d’un cavall carregat amb un carro pel de sacs de sorra. Nascuda en la dècada dels anys 40 del segle passat, quan la començaren a practicar els agricultors, aquesta pràctica tradicional ens recorda els temps en què els animals de tir eren fonamentals per la vida agrària.

Activitats culturals per a tots els públic complementen la Fira, amb la qual cosa la ciutat esdevé focus d’atracció dia i nit. Però sens dubte una de les més genuïnes és la nit de les Albaes, cant tradicional valencià, que se celebra la nit del 15 d’agost amb la Fira acabada d’inaugurar, i es repeteix la nit del 20. Tot un tresor antropològic.

Els cantadors locals abandonen el rebombori de la Fira i es desplacen a la plaça de Sant Pere, des d’on comencen un insòlit torneig de cant improvisat que trencarà el silenci dels carrerons i places que recorre la comitiva. Amb il·limitades dosis d’enginy, humor i ironia els cantadors revisen els problemes quotidians de la ciutat, i es desafien els uns als altres. Sempre amb dret a rèplica; la nit es pot allargar fins la matinada. L’espontaneïtat de la cultura popular s’expressa en estat pur, ritual col·lectiu per a conjurar les dificultats.

Cada 15 d’agost se celebra el Trofeu de Velocitat Fira de Xàtiva, una de les proves amb més encant del calendari motociclista. Aficionats arribats de tots els racons omplen els carrers per presenciar la competició, la més antiga d’Espanya i una de les poques que encara es disputa en circuit urbà. Motociclisme amb sabor clàssic, per gaudir des de la proximitat.

El Trofeu l’organitza amb cura el club Moto Ruta Xàtiva, i es disputat ininterrompudament des de 1951. Actualment se convoquen quatre categories, Clàssiques, 80 GP, 80 Sèries i Supermotard.

Entre l’ampli ventall d’ofertes culturals destaquen la música i el teatre. Tots els dies de la Fira, per la vesprada i per la nit, hi ha espectacles per tots els gustos. Recentment s’ha recuperat el Festival de la Cançó, la celebració del qual es va veure interrompuda durant anys. Amb més de vint edicions a les esquenes, representa una aposta per la música local i la cultura mediterrània, amb el segell de la qualitat.

És una tradició estiuenca acudir a Xàtiva durant la celebració de la Fira. Passejar per l’Albereda entre el bigarrat mosaic que formen els centenars de parades tradicionals, algunes transmeses de generació en generació, és una experiència de les que no s’obliden. Sol fer calor? Sí. Per això mateix trobarem un variadíssim repertori d’aperitius i refrescos, amb receptes que van des del típic aigua-llimó fins les propostes més sorprenents.

El poder de convocatòria se supera any rere any, amb una oferta comercial de tot tipus. Durant anys es va centrar en productes artesans: és costum ben arrelada desplaçar-se a Xàtiva i firar-se un bon garrot. Encara avui se’n troben a bondó, així com altres objectes de fusta, de fang, ventalls, utensilis de ferreteria i comestible. És un regal pels sentits observar la parada de figues paleres fresques, on el seu propietari les serveix sols com a la Fira pot veure’s, amb un ofici heretat de pares i avis.