En la presó del partit de Xàtiva van ser castigades les xativines i els xativins defensors del govern de la República. Es tracta d’un edifici construït al segle XVIII com a quarter d’invàlids. Al segle XIX es va convertir en presó del partit fins que va ser enderrocat ja en la segona meitat del segle XX per a construir l’ambulatori de la ciutat, hui reconvertit en centre d’especialitats.

La presó del partit fou un dels escenaris principals de la repressió de la qual van ser objecte les persones defensores de la República. Algunes sobrevisqueren i aconseguiren ser alliberades amb els pas dels anys, encara que les seqüeles de la repressió les acompanyaren la resta de la seua vida. Exemple d’açò va ser l’empresonament de José Aragonés Saborit, escultor de professió, casat amb Patrocinio Camús i un dels caps polítics del panorama municipal durant la República. Acabada la guerra, Aragonés va ser condemnat a mort, pena que finalment se li va commutar per pena de presó, encara que la tortura psicològica a la qual va estar sotmés en el presidi de Xàtiva el va traumatitzar fins a la mort.

INFORMACIÓ

ANTIGA PRESÓ

Plaça Espanyoleto, 13