Ruta de la Memòria

Ruta de la Memòria

️Visita guiada-presentació de la Ruta de la Memòria a càrrec de Sergio Rubio, tècnic de l’Arxiu municipal de Xàtiva.

Dimecres 27 de març | 17:30 hores.

Lloc d’inici a l’Oficina de Turisme.

Duració: 2-3 hores. Es recomana roba i calçat còmodes.

Homenatge a les víctimes del franquisme

El mateix día, a les 19:00 hores, tindrà lloc l’acte d’homenatge a les víctimes del franquisme en l’avinguda Corts Valencianes, junt a l’escultura commemorativa a les persones represaliades pel franquisme.

Descripció de la ruta

La ruta es planteja com un itinerari lineal que comença en l’Oficina de Turisme de Xàtiva, principal punt d’encontre i de partida de totes les propostes turístiques i culturals de la ciutat, finalitzant al cementeri municipal.

La ruta es planteja com un itinerari completament accessible i sense cap tipus de barrera arquitectònica, amb un recorregut que des del seu inici en l’oficina de turisme fins la seua finalització al cementeri municipal conté un total de 6,4 kilòmetres amb una dificultat moderada i una duració estimada de 3 hores.

En total es proposen onze punts d’interés mitjançant els quals s’estructuren els continguts teòrics del projecte i que tracten de cobrir un ampli espectre d’aspectes relacionats amb la Guerra Civil a Xàtiva, des dels inicis del conflicte en l’àmbit xativí, fins la influència de la propaganda i els moviments socials i sindicals locals. Així, l’itinerari proposat contempla els següents espais:

1. Arxiu Municipal de Xàtiva. L’edifici en el qual s’ubica actualment l’arxiu municipal va ser un dels espais públics més importants durant la II República. El Casino republicà, no era simplement un espai d’oci i esplai, sinó que conformava tot un símbol per a la ciutadania de Xàtiva durant els anys de la República. Actualment l’arxiu conserva importants fons documentals sobre la II República i la Guerra Civil.
2. Sant Domènech. L’exconvent de Sant Domènech s’utilitzava com a Teatre Municipal. Aquest edifici va ser el principal focus per a la realització de campanyes polítiques, mitins i actes de propaganda.
3. Sant Agustí. L’exconvent de Sant Agustí va ser l’edifici escollit durant el govern de la República per albergar la Casa de la Ciutat. En ell es va situar la seu de l’últim govern legítim de la República.
4. Sant Francesc. L’antic convent de Sant Francesc, més tard reconvertit a quarter militar, va ser un dels llocs més conflictius durant el començament del colp d’estat, atés el seu caràcter militar. En assumir el control, una de les primeres mesures del Comité de Vaga va ser requisar totes les armes a la ciutadania de Xàtiva i desarmar els militars, per tal d’evitar a la ciutat possibles focus de suport al colp d’estat.
5. Aquesta escultura, erigida en 2006, testimonia un dels fets més luctuosos que han marcat la història de Xàtiva, el bombardeig de l’estació de ferrocarril, el 12 de febrer de 1939, on moriren unes 150 persones.
6. En defensa de la vida. Aquesta escultura, erigida en l’Avinguda Corts Valencianes, pretén homenatjar a tots aquells xativins que van ser represaliats després de la guerra civil espanyola. Prop d’ací es troba el lloc conegut com la Casa Blanca, principal escenari dels afusellaments massius que es realitzaren a Xàtiva.
7. Patrocini Camús. La proclamació de la II República a Xàtiva va ser rebuda amb gran expectació i Patrocinio Camús es va convertir en una autèntica icona local del nou règim democràtic, amb només 24 anys, quan va eixir al carrer per a participar en els actes cívics de proclamació de la República portant una gran bandera republicana. Aquest espai de memòria situat a la plaça Sant Jaume recorda a aquesta xativina memorable, símbol, no sols de la República a Xàtiva, sinó d’una nova societat amb nous valors de llibertat i igualtat.
8. Antiga presó. Edifici construït originalment com a caserna d’invàlids, en la segona meitat del segle XIX es va convertir en la presó del partit de Xàtiva. Hi van ser castigades les xativines i xativins defensors del govern de la República i va ser un dels escenaris principals de la repressió feixista.
9. Refugi Trinquet. Un dels vestigis més interessants de la violència de la guerra són els refugis antiaeris. Aquest és el més important dels que es van construir al municipi. En el cas de Xàtiva, es van fer pocs refugis, ateses les seues característiques orogràfiques i la seua formació urbana, les quals permeteren aprofitar espais naturals com a refugis, així com habilitar soterranis particulars a les pròpies cases.
10. Monument a les persones deportades als camps nazis. En 2019 es va inaugurar aquesta escultura que recupera la memòria de les persones deportades al camp de concentració de Mauthausen, on van estar recloses la majoria de les persones deportades espanyoles i on en van morir quasi cinc mil.
11. Al cementeri de Xàtiva es té constància de l’existència de dues fosses comunes. La primera d’aquestes està ocupada per les víctimes del bombardeig de l’estació de Xàtiva que mai van ser reclamades pels familiars. En l’altra fossa comuna no identificada romanen les restes d’aquelles que van morir com a conseqüència de la defensa del govern legítim de la República.