La Ruta dels Borja permet seguir la petjada d’una de les famílies més poderoses del Renaixement, que assolí fama universal amb els papes Alfons de Borja Calixt III i el seu nebot Roderic de Borja Alexandre VI. A través de l’art i l’arquitectura, la Ruta recorre el llegat dels Borja per terres valencianes. Sens dubte una de les millors maneres d’apropar-se als personatges històrics és recórrer la ciutat on van nàixer i viure, i això es pot fer a Xàtiva com enlloc més.

Fins a mitjans del segle XIV, els Borja van ser una família més de cavallers. Però a partir de la Guerra de la Unió, l’exercici de magistratures municipals i l’adquisició de senyorius els permet afermar la seua posició econòmica. La família residia al nucli urbà de de la ciutat, que en aquell moment comprenia un extens territori esquitxat d’alqueries de propietat senyorial, una de les quals, la Torreta, pertanyia als Borja. Ubicada a 6 km de Xàtiva, actualment al terme de Canals, és coneguda com la Torre dels Borja, on va nàixer el papa Calixt III.

Al nucli històric de Xàtiva es troba la plaça d’Alexandre VI, on hi ha la casa en què ja vivia la cèlebre família el 1378 i on va nàixer el propi Roderic de Borja, futur papa. La casa va ser reformada en el segle XVI i conserva una porta dovellada de pedra. De fet la plaça, en l’època medieval, es coneixia com la plaça dels Borja. Com totes les famílies de la noblesa i cavallers de la ciutat, la branca més rica dels Borja decidí erigir una capella funerària, triant l’església del convent de Sant Francesc, ubicat a l’inici del senyorial carrer de Montcada. D’estil gòtic cistercenc, fou construïda en la segona meitat del segle XIV i consta d’una única nau amb set capelles laterals.

En el segle XIV es va fundar també el Reial Monestir de Santa Clara, espai monumental declarat Bé d’Interès Cultural. Construït en estil gòtic amb posteriors reformes entre els segles XIV i XVIII, fou el més ric i fastuós de la ciutat, on Beatriu de Borja va ocupar el càrrec d’abadessa. Santa Clara va ser originalment un monestir de monges clarisses, construït per disposició testamentària de Saurina d’Entença, vídua de Roger de Llúria. Afortunadament l’edifici ha passat a mans municipals recentment i s’ha incorporat al patrimoni de la ciutat, guanyant-se així un nou espai visitable.

Alfons de Borja, sent cardenal, ordenà construir la capella familiar a l’interior de la Col·legiata de Xàtiva. La capella va ser enderrocada en el segle XVIII; el Museu de Belles Arts conserva belles restes d’aquesta construcció del gòtic flamíger, entre les quals la clau de volta i la mènsula de l’àngel que sosté l’escut dels Borja, que conté el mític bou pasturant emblema de la família.

Però sens dubte el més ric patrimoni artístic vinculat als Borja s’exhibeix al Museu de la Seu, custodiada en la façana principal per les escultures en bronze dels dos pontífexs Borja. El Museu Col·legial alberga la custòdia major, regalada pels Reis Catòlics al papa Alexandre VI, el calze de Calixt III, peça d’orfebreria gòtica en or, i el retaule de Santa Anna, encarregat pel primer papa Borja per a la capella familiar i atribuït al pintor valencià Pere Reixac, deixeble de Jacomart. Les cinc taules que es conserven d’aquest bellíssim retaule representen una de les fites de la pintura gòtica.

També està relacionat amb la família Borja el Palau de l’Ardiaca, construït en el segle XV. Era la seu de l’ardiaca de la Col·legiata, càrrec que sempre va ostentar un canonge de la Catedral de València. Sobre la noble porta dovellada hi ha l’escut de Calixt III,guarnit per altres dos de la família. Altre espai encisador relacionat amb els Borja és l’ermita de Santa Anna, que presideix el tossal del mateix nom en les rodalies de la ciutat. D’estil gòtic flamíger, fou erigida per Alexandre VI i ofereix unes panoràmiques extraordinàries de Xàtiva i el Castell. Santa Anna va ser en origen d’un recinte fortificat, del qual avui només es conserva l’ermita. L’edifici del gòtic flamíger concentra la decoració gòtica en les claus de la volta, destacant-hi l’escut de la família Borja. Es pot visitar pel camí dels Banys de Santa Anna, per on discorre una tradicional romeria de la veïna localitat de la Llosa de Ranes.